|
Das Pleifs as Parochies
|
|
Il passaç das pleifs ’as parochies in Cjargne al entre denti tal procès di vangjelizazion dal teritori furlan. Difat il cristianisim al è rivât in prin nomo tas citâts e tai paisots plui grancj; dopo al è stât puartât tai centris plui piçui, fint a rivâ ai plui piçui paisuts di mont.
La buine nove cristiane, partint da Aquilee a è stade puartade suntun teritori grandon, sichè si à scuignût pensâ di dividilu in diocesis “fies”: las primes a forin Zui in Cjargne, Concuardie e Trent. Ma chestes diocesis si cjatavin a vêi inmò teritoris cetant grancj e alore pa la ministrazion, seti pastorâl che juridiche, a forin creades las pleifs.
Cussì, Zui a è diocesi cençâti a partî dal IV-V secul, fint a la metât dal VIII secul: difat, tal 737 l’ultin vescul al scjampe vie da Zui, dulà ch’al ere simpri plui grant il pericul das invasions ch’a plombavin jù dal nort. Cualchi an dopo, la diocesi cjargnele a torne a jessi cjapade denti in chê di Aquilee e a torne a deventâ pleif.
A restin a Sant Pieri un prevost e vot cjalunis. A vevin di proiodi la cure das animes (predicazion dal vanzeli, dutrine e ministrazion dai sacraments) e la ministrazion juridiche di chel teritori. Doi cjalunis a restavin ta pleif, intant che chei âtis a ziravin pai paîs. Encje tas pleifs “fies”, che a lavin crescint simpri di plui di numer cul lâ dal timp, a erin un plevan e cualchi aiutant (preidis e diaculs) che encje lôr a iodevin da int.
Tra il VI e il XII secul, las pleifs in Cjargne e Val Cjanâl a erin 12 e insieme a formavin l’arcidiaconât (1) da Cjargne.
Las viles a erin visitades ogni tant dai preidis par insegnâ la dutrine, ma pai sacraments e i funerâi l’unic pont di riferiment a restave la pleif.
Cuant che la situazion pulitiche a è stade plui salde e il mont al è cuietât, in Cjargne la int a à tacât a cresci di numer e il vivi al è lât in miôr. Sul finî dal XI secul a scomencin a nasci tas viles las capeles, di propietât da int dal puest, dulà ch’a vignive fate la messe da domenie. Ma cul lâ dal timp, a an tacât a vêi un capelan fis, che, par volontât da int, al à vût simpri plui autonomie da pleif.
Dato che vie pal invier las strades par lâ tas pleifs a erin glaçades e periculoses, i parons di cjase a an domandât la puscibilitât che i sacraments ai fos ministrâts encja tas viles. Un tic a la volte, la capeles a rivin a vêi un batisteri, un simiteri e un predi, deventant cussì parochies.
La parochie a è indipendent da pleif, encje s’a manten incjimò un stret rapuart filiâl, stant ch’a continuavin a vêi l’oblic di paiâ ciertes tasses e che a vevin di jessi presints ’as fieste comuns.
Une particolaritât interessant a è che la ministrazion dai bens des parochies a ur spietave ai laics: il Consei dai fabricîrs, elezûtt une volte par an da ducj i paron di cjase, e il cjamerâr, encje lui elezût ogni an, ch’al veve la responsabilitât di duta la parochia. Dispès il consei o il cjamerâr o i parons di cjase ducj insieme a vevin il privilegjo di sielzi il preidi, derit ch’al sarà gjavât vie uficialmenti cul Concei Vatican II, cul nûf Codiç di derit cjaluni.
(1) ARCIDIACONATO: la diocesi di Aquileia a ere cetant grande e par podêile ministrâ benon a ere stade dividude in 12 arcidiaconâts. Un arcidiaconât al ere formât das pleifs di un teritori, sot di un arcidiacul, ch’al veve une autoritât dibot come chê dal vescul.
Dispès, encje plui di une volte ad an, ducj i oms di gleisie di un arcidiaconât si davin dongje te sinode par discuti e risolvi ogni sorte di cuestions, pastorâls e teologjiches. L’arcidiacul al tignive da cont encje i bens da Gleisie e das fraternes e al decideve su pas cuestions di testaments. Ducj chescj compits a erin fats cuant che l’arcidiacul al visitave las pleifs, in riunions ch’a erin clamades placits di cristianitât, dulà ch’a vevin di jessi presints ducj i parons di cjase dal teritori da pleif.
Par cure di Raissa Del Bon e Micaela Unfer
Da G. Burba, Le Pievi del Friuli, Rivista Diocesana Udinese, n. 6, 1997;
M. Marra, San Pietro in Carnia, Comune di Zuglio
|
|
|